És el fruit de la palmera femella (Phoenix dactylifera). S'ignora amb certesa l'origen del datilera, ja que aquests arbres no creixen de manera espontània, sinó per plantació.

Es creu que procedeix de l'Àsia Menor, de on es va estendre cap a la resta d'Àsia, nord d'Àfrica, Espanya i, més recentment, a Califòrnia i Veneçuela, on han donat molt bons resultats.
Només a l'Aràbia hi ha uns 90 milions d'aquests arbres. Els millors dàtils són, sens dubte, els del nord d'Àfrica. Pel que fa a qualitat, les millors zones són Djerid, a Tunísia, i Fezzano, a Líbia.

El dàtil es consumeix fresc, i té un sabor exquisit, semblant a! de la mel, també pot menjar-se amb la seva pell ja una mica arrugada, sense que hagi arribat a fermentar. Són fantàstics desossats, tallats en quatre trossos i fregits amb mantega.

El dàtil té gran valor nutritiu, per la seva gran quantitat de sucre i hidrats de carboni. Com té pocs greixos i proteïnes, entra a formar part de moltes receptes a base de dàtils.

Els dàtils, a part d'alimentaris, són expectorants en decocció, al mateix temps que laxants.